Les ciutats més cares (i més barates) per viure

Barcelona té el cost més elevat tant de lloguer com de bitllet senzill de transport públic de tota Espanya

Redacció VIA Empresa 24.09.2018 05:30 h. Barcelona

Barcelona està en el top ten, sense dubte

Barcelona és la ciutat més cara per viure i té un cost de vida que és un 35,5% superior a la mitjana del conjunt d'Espanya, segons posa de manifest un estudi realitzat pel comparador Kelisto. Sant Sebastià (+29% respecte a la mitjana estatal) i Madrid (+25,22%) tanquen el top 3 del rànquing.
Més concretament, es tenen en compte per igual els següents factors: habitatge (compra i lloguer), impostos (IBI, impost de circulació i taxa d'escombraries), transport públic i privat, (preu del bitllet senzill d'autobús i de la t-10, taxis i gasolina), compra (cistella de la compra, cost d'una barra de pa i d'un litre de llet) i oci (preu d'una entrada de cinema i d'una canya).
Més info: Els "pis rusc" arriben Barcelona per 200 euros al mes
Per aquest ordre, Palma de Mallorca, València, Vitòria, Girona, Albacete, Oviedo i Tarragona s'atorguen les set posicions restants després de Barcelona, Sant Sebastià i Madrid.

Les ciutats més cares per viure (i més barates)
Infogram

Més enllà del rànquing genèric, la capital catalana també lidera en el lloguer d'un immoble de 80 metres quadrats per 1.278 euros, un 89,1% més que la mitjana espanyola, o el preu del bitllet senzill per 2,2 euros, un 83,33% més, mentre que Madrid és la capital més cara per gaudir del setè art amb 9,62 euros per tiquet, un 38,22% més, o d'una canya per 2,95 euros, un 61,2% més.
Tot just a l'altra punta del rànquing s'hi troba Palència que és la ciutat més barata per viure (-30,06% respecte a la mitjana), seguida de Melilla (-17,13%) i Lugo (-16,94%). Tanquen aquest segon Top 10: Logronyo, Terol, Càceres, Zamora, Àvila, Sòria i Lleó.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te a VIA Empresa i rebràs al teu correu electrònic les històries que et connecten amb la innovació, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.

Més informació

Barcelona cau set llocs en el rànquing de ciutats amb millor reputació

Les ciutats amb més viatgers internacionals

Pisos a 2.500 euros el metre quadrat

Barcelona

A CORRE-CUITA. (41).- De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona

Articles del Víctor

20-23.09.18

A CORRE-CUITA. (41).

De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona.

Després d'estar un temps en “standby”, desaparegut o que només apareixia per afers amorosos,com han explicat diverses fonts, i suposo tenen a veure entre altres coses, amb la consolidació per la part alta barcelonina, - ho dic, en molts aspectes del seu reton i consolidació, com una mena de fill pròdig de Barcelona-. Ens referim a Manuel Valls, l'ex-primer ministre francès, i un munt de coses més,i que ara diu, ho dirà, el dimarts 25 de setembre,en un “acte cívic” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el maig del 2019 es presentarà com a Cap de Llista a l'alcaldia de Barcelona, per la llista electoral de Ciutadans (Cs), o vés ha saber.

Abans, però vol constituir una àmplia plataforma on hi hagi diferents corrents i candidats independents o procedents de diferents partits. Tot va començar amb un estrany missatge publicat aquest mateix divendres al seu compte de Twitter, amb una fotografia d'uns peus, que deuen ser els seus, trepitjant les típiques rajoles de les voreres barcelonines, i només hi posà la solitària paraula “Barcelona...”, -potser serà una premonició del seu futur barceloní-, i altres pistes que ha donat aquests dies.

Un bon col-leccionista de camises.

En un article anterior (del 27 d'abril d'enguany) ja explicàrem que aquest exprimer ministre francès, del Govern Socialista de François Hollande (Un socialista en hores baixes) és un verdader “tasta olletes”, o per dir-ho ven clar un trepa d'allò més i més, com ho mostren les seves aventures polítiques, que transcorrent aixì : ( L'any 1983, a 21 anys, entrà al Partit Socialista Francès (PSF), impulsat pel diputat Robert Chapuis. Tres anys després Secretari nacional de comunicació del PSF i fou cap del gabinet de premsa de Lionel Jospin,-llavors el tenien per catalanista-. Per poder presentar-se de candidat,l'any 2001,es va comprar un pis a Évry, municipi del departament d'Essonne (L'Ile de France), lloc de gran influència socialista, en fou alcalde,- i no molt popular- del 2001-2012; l'any 2002, elegit diputat per l'Assemblea Nacional Francesa de la zona d' Essonne, tot li anava rodat, ja que era un feu socialista, així i tot durant el seu mandat, augmentà exageradament els pressupostos de seguretat i propaganda, i convertí Évry en la ciutat de França, amb les taxes més altes, i diuen que ara encara perduren, i teòricament era d'esquerres. I d'Évry, al Ministeri d’Interior tot seguit , on el tema de la immigració, el dirigí amb mà de ferro, fou el 2013, quan digué que portaven “mendicitat i delinqüència” va fer expulsar un campament de gitanos romanesos i búlgars, malgrat les dures crítiques dins el PSF, després va dir, estar orgullós d’haver expulsat cinc mil gitanos.)

Després de la caiguda del Govern Socialista de François Hollande, i això que en Manuel Valls fou el Primer ministre, no va tenir cap mirament en apuntar-se a La Republique en Marche (LaREM), el moviment d'Emmanuel Macron, amb el que guanyà la Presidència Francesa. I Valls fou reelegit el mateix 2017 i diuen que “encara no s’ha deixat veure per l’hemicicle”, precisament el passat dimecres es reunia una comissió legislativa, i Manuel Valls li corresponia d'assistir-hi, estava participant en una conferència a Saragossa parlant de la democràcia espanyola.

(En el març passat Manuel Valls va encapçalar la manifestació organitzada per SCC junt amb un altre antiindependentista furibund, Mario Vargas Llosa. Fou en abril passat quan Manuel Valls i l'Unionisme (SCC, PP i Cs), es trobaren de nou per Sant Jordi, ja que Societat Civil Catalana (SCC) va fer un acte a la Llotja de Mar, on reuniren gran part de l'UNIONISME,encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría (PP), Albert Rivera, i Inés Arrimadas, etc.,on cadascú anava a la seva,i cap foto junts, era pur màrqueting polític de cara a les municipals.Un acte dissenyat perquè l'exprimer ministre francès, recollís el premi Seny, de Societat Civil Catalana, conjuntament amb Antonio Tajani, President del Parlament Europeu, -absent-. Llavors Manuel Valls, es manifestava en contra la independència.),es molt paradigmàtic que un polític en teoria d'esquerres, es barregi amb la dreta més reaccionaria.

I que ara vol fer el tempteig en les municipals de Barcelona, encara que segons una enquesta del diari econòmic “Les Echos”, actualment és el polític més repudiat de França, pel damunt, però a la cua, de Marine Le Pen, la líder del Front Nacional. De l'enquesta de “Les Echos” és desprèn que els francesos tenen una imatge negativa de Manuel Valls del 64%, imatge molt negativa un 39% i més aviat negativa un 25%. Els que valoren positivament l'acció política, és d'un 15%.

Valls, vol ser polític a França, hi ha Catalunya, a la vegada.

A part de tot l'anterior se li suma que se'n diputat electe a l’Assemblea Nacional Francesa (ANF), pel districte d’Évry, el de sempre, que ja sabem com el deixà d'empobrit en el seu mandat d'11 anys ,i hom pensa: “Pobra, Barcelona, sí manès!!!”. Però de l'ANF., de la que cobra molt, però no si presenta mai, i politiqueja, descaradament, al País del costat, potser és per allò que de-ho tenir algun endoll en aquesta estranya Europa, (O és que els polítics aquí i arreu tenen butlla i fan el que volen, sense cap mirament). Però de debò que hom no sabia, que a la Unió Europea, sorgida del tractat de Maastricht,del 7 de febrer de 1992, quan convertiren la Comunitat Econòmica Europea en Comunitat Europea i aquesta en Unió Europea, (una unió econòmica i política de 28 estats independents, amb un mercat únic, i les mateixes lleis estàndard a tots ells, garantint les 4 llibertats de la UE que són: Llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital.)ara a més hi ha moviment dels polítics, i que poden manegar a un costat i altre de les fronteres, sí aquesta mena de polítics “fantasma” , són el que volem, fem-ho mirar.

Aquest segon article dedicat a Manuel Valls, el gran oportunista, l'he fet A CORRE-CUITA, però en tindrem de fer més.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

Goretti Martínez

,

10/09/2018

Entorn

5 passejades de setembre

SURTDECASA

Us proposem cinc petites passejades per fer menys feixuc i més lluminós el retorn a la rutina

Foto: 

Joan Mestres

Una nena juga al "pèlag gran" del Parc dels Talls (Vilobí del Penedès)

AddThis Sharing Buttons

Share to FacebookFacebookShare to TwitterTwitterShare to Google+Google+Share to Más...Más...75

Robert Smith de The Cure cantava a la malenconiosa ‘The last days of summer’... But the last day of summer / Never felt so cold / The last day of summer / Never felt so old / Never felt so… The Cure no són els únics que han dedicat una cançó a l’estranya transició entre el caos de l’estiu i el posterior retorn a la rutina. Entre molts altres ho feien Johnny Cash i la seva filla Rosanna referint-se a la seva pròpia relació a ‘September when it comes’: en aquest cas el final de l’estiu serà el moment d’una retrobada llargament esperada. Com que el mes de setembre encarna, d’alguna manera, aquesta sensació tan difícil de definir entre l’amargor i la il·lusió de tornar a començar, ens ha vingut de gust proposar-vos cinc passejades per fer menys feixuc i més lluminós el retorn a la rutina.

1. En bici xino-xano per la plana altpenedesenca

La plana de l’Alt Penedès, entre vinyes verdes i encara en plena verema, ofereix un imatge molt representativa de la personalitat de la comarca. Hi ha multitud de possibilitats per recórrer l’Alt Penedès en bicicleta, però aquí us proposem un tomb tranquil i accessible. Podeu sortir de Vilafranca del Penedès pel camí de Sant Pau i baixar cap a Pacs del Penedès per, des d’allà, dirigir-vos cap a Vilobí del Penedès i envoltar el parc dels Talls, una zona amb unes característiques ambientals molt peculiars i formada per quatre “pèlags”, cadascun amb característiques diferents. Aquest paisatge singular i únic és fruit de l’explotació minera que va estar lligada durant molts anys al municipi de Vilobí. La tornada la podeu fer pel mateix camí o seguint la riera de La Bleda. Aquí sota enllacem una possible ruta que han compartit a Wikiloc.
Més informació
2. Un tomb per Ribes

Sant Pere de Ribes és un municipi que val la pena descobrir en tots els seus vessants. Pel que fa als seus valors paisatgístics, hi ha la plana agrícola, les masies i cases disseminades pel terme i per l'interior del Parc del Garraf i les rieres de Ribes i de Begues, que constitueixen antics camins de penetració cap a l'interior, com a més destacats. Al nucli urbà, és imprescindible fixar-se els rastres indians i medievals que impregnen carrers i places. I, com no, visitar el castell de Ribes o Bell-lloc.
Més informació
3. Entre el tren i el mar

Una passejada que ja us hem recomanat algun cop és anar de Vilanova i la Geltrú a Cubelles i tornar en tren. És qüestió de seguir el passeig marítim i després el GR-92. Pel camí, el jaciment ibèric de Darró, la bonica platja de la República, les onades trencant contra les pedres, la platja Llarga de Vilanova i la Geltrú, amb la seva vegetació dunar protegida i l’arribada a Cubelles. Allà, abans d’anar a buscar el tren, podeu arribar-vos fins a la desembocadura del riu Foix. Cada darrer diumenge de mes hi fan visites guiades per a conèixer les aus migratòries i hivernants.
Més informació
4. Els peus en remull en plena natura

Un imprescindible d’aigua dolça que guarda els records d’infantesa i joventut de molts penedesencs és l’entorn dels Pèlags de Foix. Els Pèlags de Foix o de les Valls del riu Foix es troben al terme municipal de Torrelles de Foix. S’hi pot arribar des de Sant Martí Sarroca, agafant en sortir del poble la BP-2121 en direcció a Font-Rubí i després el camí de Cal Via fins al final. Un cop allà es tracta de seguir el curs del riu Foix fins als pèlags. Aquí sota enllacem una proposta de ruta a peu que han compartit a Wikiloc.
Més informació
5. Passejar amb la vista enlaire

Diuen que l'Arboç és el “poble de les cases boniques”. Una passejada pels carrers del nucli antic descobreix a tothom qui el visita una vila amb molta història i tradicions. L'emblemàtica Giralda de l'Arboç, el carrer Major, la plaça de la Vila, l'església de Sant Julià, les façanes d'estil modernista amb les cases porticades de la plaça, el Palau Gener i Batet, el Castell de Bellesguard, l'Hospital de Sant Antoni Abat, etc.. L'Arboç és un “no acabar de bellesa arquitectònica capaç d'embadalir qualsevol visitant”.
Més informació